Rajoy allarga tant els problemes, que les
altres persones, sobretot oponents, per elles mateixes es divideixen per trobar
una solució. No deixa de ser una bona estratègia, ja que ell no entra en aquesta
divisió ni debat i per tant no "es crema" políticament. És una altra
manera de crear conflictes en els seus adversaris, que davant la immobilitat
persistent, cauen inevitablement en la seva tela d'aranya.
La "no política" per davant de tot.
No dóna la cara ni en conferències, ni en notes de premsa, ni davant de
periodistes, etc. sempre fa sortir a uns altres, per tant, la seva imatge mai
es desgasta. Perquè a l'hora de criticar, sempre pot al·legar que ell no ho ha
dit, i es critica a la persona que parla com a autora de les seves paraules.
Però el que hem de tenir clar, és que tots saben de tots, perquè en les
reunions de ministres es pactarà camins a seguir, el qui, el com i el quan. Res
en un govern és a l'atzar.
Per tant, des de les primeres eleccions
espanyoles estem veient una posició clonada de Rajoy dia enrere dia, mentre els
oponents es van movent inquiet com a ratolins per agafar el tros de formatge,
mentre que el formatge i la ratonera són propietat de Rajoy que només ha
d'esperar.
I encara estem així.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada