La ciència ha avançat moltíssim en les últimes
dècades, es por dir que, des de que els científics van descobrir el ADN fins
avui, han fet passos agegantats a l'hora de saber respostes a moltes preguntes
que s'ha havien plantejat i que no les tenien. Avui en dia se sap quins gen són
els causants de malalties, els que marquen la nostre personalitat i caràcter i
molts altres aspectes.
Tots aquest avenços afavoreixen que en els
últims anys la nostre esperança de vida, sigui més llarga del que ho era fa
només trenta anys. Però viure mes no vol dir viure millor. És a dir, podem
arribar els cent anys perfectament, però la ciència no ens garanteix una
qualitat de vida. Infermetats com; l'Alzheimer, Parkinson, etc, demostra que hi
ha molta feina a fer encara perquè vida i qualitat de vida vagin paral·lels.
Cert, que genèticament si està treballant molt
amb el camp de les malalties, inclòs podríem pensar que si podem substituir un
gen malalts perquè no podem assolir aquesta qualitat de vida. Dons perquè en el
àmbit de la genètica els científics es troben amb molt límits. Associacions de
indole moral i ètics, qüestionen la feina i tot allò que genèticament es podria
arribar a aconseguir.
Podria resumir en una frase la situa actual
" És més fàcil la recercà de la immortalitat que la recerca de la
felicitat"
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada