dissabte, 10 d’abril del 2021

L'amistat

 

Passem el dia envoltats de persones que ens acompanyen a les xarxes socials, però, els coneixem? Si treballem estem amb companys i companyes, que sabem d'ells i que sabem ells de nosaltres? Ja diuen que els amics autèntics es compten amb els dits i te'n sobren. Per això, els que tenim els hem de cuidar i sobretot valorar-los.

Un amic traspassa el temps i la distancia, però sempre hi serà quan el necessitis. Inclòs et pot dir, perquè serà l'únic que t'ho dirà, allò que no t'agrada. I estarà en els mals moments, perquè ja se sap que en els bons tothom s'apunta.

 

Jo tinc una amistat de tota la vida, es diu Ma. Àngels. Ens coneixem d'ençà que tinc ús de raó, vivíem en el mateix carrer a unes cases de distància, en una Santa Coloma de Gramanet que res té a veure amb el que és ara. Anàvem al mateix col·legi, a les monges. Sortíem els caps de setmana soles o amb gent. En fi, no explicaré una vida perquè no acabaria. Fa dies parlant amb ella pel mòbil, viu a Pineda jo a Cerdanyola, em va dir una cosa que tan bonica hagués plorat. "Maite m'agrada molt parlar amb tu, sento molta pau i puc ser jo mateixa" ep després de quasi tres hores parlant. No us sembla una frase meravellosa i quantes vegades ho podem sentir? Sabeu perquè ens passa, perquè he de dir que jo sento el mateix, perquè ens escoltem. Sembla fàcil, oi? Doncs no ho és. Hi ha "amistats" que només volem que els escoltis i parlant i parlant, però no ho fan des de l'ànima i per descomptat no els interessa res de tu.

 

Així que si teniu una amistat de les bones, autentica, valoreu-la i cuideu-la.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada